 |
| còrsega |
No sé si compartiu la meva subtil percepció, però enguany han desaparegut de la ciutat nadalenca. Feia unes quantes temporades que havien proliferat. Els hem vist enfilant-se per balcons i façanes. Em refereixo a aquells pares noël amb una escala, o una corda, simulant l'ascensió mig furtiva cap a les cases. Són l'equivalent urbà dels nans de jardí, un element kitsch i basardós que ha estat guanyant terreny en la iconografia del nadal, ja de per si prou embafosa i lletja.
Malgrat l'alegria i el descans que em produeix la seva desaparició, no deixa d'estranyar-me. D'acord que hi pot haver algun motiu de mercat i que ja no es fabriquin..., però encara que molts hagin acabat a les escombraries o oblidats al fons de l'armari dels fòtils de temporada, n'ha d'haver sobreviscut una quantitat considerable. Era un ornament d'èxit creixent i de sobte... Zero. Potser s'ha donat alguna consigna que jo no he sentit. Hi deu haver hagut una campanya de denúncia i han estat declarats políticament incorrectes per algun motiu evident que ara no sé veure. En qualsevol cas, segur que he estat badant, però dubto molt que els pares noël escaladors hagin patit un qualsevol tipus de persecució organitzada. Però una desaparició tan notòria i generalitzada ha d'amagar algun motiu... Potser aquesta seva metàfora de la crisi massa barroera, amb tot aquest esforç noèlic i estàtic, inútil, escampant-se pels balcons.
Aquest trio de la fotografia són una rèplica sense heroisme, petits i enganxats al vidre de la porta d'un bar, un homenatge a aquells altres més arriscats i igualment oblidables i que jo diria que han desaparegut definitivament de l'escenografia xarona del nostre nadal. Felicitem-nos.
Malgrat l'alegria i el descans que em produeix la seva desaparició, no deixa d'estranyar-me. D'acord que hi pot haver algun motiu de mercat i que ja no es fabriquin..., però encara que molts hagin acabat a les escombraries o oblidats al fons de l'armari dels fòtils de temporada, n'ha d'haver sobreviscut una quantitat considerable. Era un ornament d'èxit creixent i de sobte... Zero. Potser s'ha donat alguna consigna que jo no he sentit. Hi deu haver hagut una campanya de denúncia i han estat declarats políticament incorrectes per algun motiu evident que ara no sé veure. En qualsevol cas, segur que he estat badant, però dubto molt que els pares noël escaladors hagin patit un qualsevol tipus de persecució organitzada. Però una desaparició tan notòria i generalitzada ha d'amagar algun motiu... Potser aquesta seva metàfora de la crisi massa barroera, amb tot aquest esforç noèlic i estàtic, inútil, escampant-se pels balcons.
Aquest trio de la fotografia són una rèplica sense heroisme, petits i enganxats al vidre de la porta d'un bar, un homenatge a aquells altres més arriscats i igualment oblidables i que jo diria que han desaparegut definitivament de l'escenografia xarona del nostre nadal. Felicitem-nos.
