 |
| plaça letamendi |
Aquest edifici que s'eleva desmesurat, allà on el carrer Aragó obre la plaça Letamendi, sempre m'ha semblat d'una façana egípcia, un trompe-l'oeil inverossímil, perquè m'imagino els veïns arrossegant-se de perfil per les parets del passadís i demanant-se jeroglífiques excuses. Serà potser que els paletes, treballadors en la impunitat porciolesca, es van precipitar i els va sortir la cosa una mica torta, impecablement torta.
Simplement serà tot un efecte òptic, un mareig provocat per la meva vista cansada, que veu aquesta façana coronada per dues palmeres esveltes, com l'escenografia d'una sarsuela babilònica. "ai ba, ai ba..."
 |
| plaça sant jaume |
Posar-se un nas de pallasso sempre atorga una certa impunitat, és com un altaveu que en aparença només busca la rialla i que, per tant, no ha d'inquietar-nos, més enllà que ensenyar les dents amb la rialla és una forma primària de comunicar les inofensives intencions que ens han portat a la paròdia. És com la mà franca i desarmada de l'encaixada. Aquest pallasso, equidistant dels dos poders de la plaça de Sant Jaume, reivindica el paper preponderant d'aquesta raça superior que són els turistes. I encara més, vol per als hostalers de la ciutat el màxim poder, ja que són ells els intermediaris de la divisa, els creadors d'aquesta riquesa festiva. Tot són bromes, i les bromes sovint porten aigua.
