divendres, 18 de febrer del 2011

fumigar

bailèn/diagonal
Vam començar a fumar d'amagat i acabarem amagant-nos per fer el darrer cigar. De moment el rastre fumador és massa evident. No sé si les burilles s'arremolinen esporuguides per les prohibicions, o potser una mà escombradora les ha aplegat sense fer el gest de recollir-les, llàstima. Angoixa de fumador al carrer. Per fer-se passar el càstig de la intempèrie hi ha qui practica l'smirting, que traduït podria ser "fumigar" (contracció de fumar i lligar, smoking i flirting). Fumigats els fumadors de oficines i bars es dediquen a fer el carrer, i entre pipades sorgeix l'amor. Fumigues?
















dijous, 17 de febrer del 2011

ombres

via laietana
En l'efecte suposo que hi ha una voluntat municipal, l'ombra del monarca eqüestre es projecta a la façana. L'estàtua abandona la immobilitat i sembla adquirir un dinamisme fantasmal. Ramon Berenguer el Gran cavalca extramurs i es transforma en un gegant eteri, inassequible. La plaça que presideix l'original de pedra és un petit queixal en aquesta Via Laietana que connecta amb el mar, una plaça que més aviat és una andana per als turistes que pugen i baixen dels autocars. 

dimecres, 16 de febrer del 2011

pots

sant domènec/gran de gràcia
La ciutat és plena de missatges amagats. Segueixo les indicacions de la circul·lació i m'aturo a l'stop, capgiro les lletres i llegeixo: "pots". Continuo endavant feliç de trobar el missatge ocult, de jugar. Ho diu ben clar: pots. Doncs si pots, fes-ho. Per què t'atures?. Pots. Gràcies a la bondat dels idiomes m'assabento d'una altra veritat. Pots. Si vas d'esma i només veus l'stop t'atures. Però si inverteixes les lletres, si camines en una altra direcció, pots. És una manera de distreure el camí del vianant, ociós o apressat, és igual. La instantània de l'ull desenfocat m'ofereix la clau per viure a la ciutat imaginada.