tot és de tots

carrer muntaner

"Això és de tots", ens diu l'anònim grafiter que embruta la façana d'un edifici burgès del carrer Muntaner, per damunt de la Via Augusta. De qui és el què?. La cal·ligrafia és prima, d'una timidesa d'indignació escassa. Potser l'artista és el fill de l'amo de la finca i el "tots" es refereix als hereus impacients. Potser és un anarquista incipient de casa bona, un àcrata en pràctiques que, engrescat pels darrers aldarulls "d'indignació", ha decidit sortir de l'armari. Però el què és de tots?. El carrer que ell fa seu i l'embruta?, l'edifici que té un propietari inscrit al registre?. No sé sap... Això és de tots, potser que entre tots ho cuidem. Escriure obvietats a la paret és un acte de rebequeria infantil. Per transgredir cal esmolar l'eina de la imaginació, aquella que reclamava el poder. "Això és de tots", ens diuen els banquers quan ens ensenyen la factura del deute.

enyor de mamil·la

carrer montseny

Algú ha penjat en una finestra a ran de carrer aquest xumet, probablement caigut dels llavis d'algun infant maldestre que anava badant o que trobava que el cautxú ja havia perdut la textura que el relaxava, i que el feia oblidar la mamil·la materna. Un xumet d'ús públic potser no sigui molt higiènic, però tots sentim, en un moment o altre del nostre camí, la fiblada enyorada de la sina perduda. Quantes hores xumant sense ànim alimentari, només pel desig d'apaivagar tantes angoixes inconcretes. Aquest xumet, recuperat de terra i tendrament lligat a la barana d'una finestra, ens demostra que algú ha pensat en la seva utilitat col·lectiva, perquè segur que cap mare el recuperaria per al seu infantó, ple de bactèries urbanes. Ni parlar-ne. Però en canvi algun vianant de llavis orfes potser hi pugui trobar un momentani consol i recuperar aquell moment de màxima felicitat, quan el fil umbilical és substituït pel pit matern, sempre generós i incondicional.

trompe-l'oeil

plaça letamendi

Aquest edifici que s'eleva desmesurat, allà on el carrer Aragó obre la plaça Letamendi, sempre m'ha semblat d'una façana egípcia, un trompe-l'oeil inverossímil, perquè m'imagino els veïns arrossegant-se de perfil per les parets del passadís i demanant-se jeroglífiques excuses. Serà potser que els paletes, treballadors en la impunitat porciolesca, es van precipitar i els va sortir la cosa una mica torta, impecablement torta. 
Simplement serà tot un efecte òptic, un mareig provocat per la meva vista cansada, que veu aquesta façana coronada per dues palmeres esveltes, com l'escenografia d'una sarsuela babilònica. "ai ba, ai ba..."

turistes sense fronteres

plaça sant jaume

Posar-se un nas de pallasso sempre atorga una certa impunitat, és com un altaveu que en aparença només busca la rialla i que, per tant, no ha d'inquietar-nos, més enllà que ensenyar les dents amb la rialla és una forma primària de comunicar les inofensives intencions que ens han portat a la paròdia. És com la mà franca i desarmada de l'encaixada. Aquest pallasso, equidistant dels dos poders de la plaça de Sant Jaume, reivindica el paper preponderant d'aquesta raça superior que són els turistes. I encara més, vol per als hostalers de la ciutat el màxim poder, ja que són ells els intermediaris de la divisa, els creadors d'aquesta riquesa festiva. Tot són bromes, i les bromes sovint porten aigua.

muts i a la gàbia

carrer provença 

Just davant de la Pedrera 

venen trajos de pubilla,

de pubilla de Sevilla.

Com es pot ser tan hortera

i per omplir-se la cartera

exposar tal maravilla.

Es per treure's el barret,

el d'acòlit d'en Zapata,

i vestir-se aquesta bata

per fer cua amb tanta gràcia

que entraràs tu la primera

a can Milà, passeig de Gràcia,

altrament dita Pedrera.

Però res no és el que us sembla

i per això faig aquesta addenda.

Sigues un bon vailet

i guarda'm aquest secret.

(nota: hi ha un petit misteri per descobrir...)

fumigar

bailèn/diagonal

Vam començar a fumar d'amagat i acabarem amagant-nos per fer el darrer cigar. De moment el rastre fumador és massa evident. No sé si les burilles s'arremolinen esporuguides per les prohibicions, o potser una mà escombradora les ha aplegat sense fer el gest de recollir-les, llàstima. Angoixa de fumador al carrer. Per fer-se passar el càstig de la intempèrie hi ha qui practica l'smirting, que traduït podria ser "fumigar" (contracció de fumar i lligar, smoking i flirting). Fumigats els fumadors de oficines i bars es dediquen a fer el carrer, i entre pipades sorgeix l'amor. Fumigues?

ombres

via laietana

En l'efecte suposo que hi ha una voluntat municipal, l'ombra del monarca eqüestre es projecta a la façana. L'estàtua abandona la immobilitat i sembla adquirir un dinamisme fantasmal. Ramon Berenguer el Gran cavalca extramurs i es transforma en un gegant eteri, inassequible. La plaça que presideix l'original de pedra és un petit queixal en aquesta Via Laietana que connecta amb el mar, una plaça que més aviat és una andana per als turistes que pugen i baixen dels autocars. 

pots

sant domènec/gran de gràcia

La ciutat és plena de missatges amagats. Segueixo les indicacions de la circul·lació i m'aturo a l'stop, capgiro les lletres i llegeixo: "pots". Continuo endavant feliç de trobar el missatge ocult, de jugar. Ho diu ben clar: pots. Doncs si pots, fes-ho. Per què t'atures?. Pots. Gràcies a la bondat dels idiomes m'assabento d'una altra veritat. Pots. Si vas d'esma i només veus l'stop t'atures. Però si inverteixes les lletres, si camines en una altra direcció, pots. És una manera de distreure el camí del vianant, ociós o apressat, és igual. La instantània de l'ull desenfocat m'ofereix la clau per viure a la ciutat imaginada.