La ciutat és plena de missatges amagats. Segueixo les indicacions de la circul·lació i m'aturo a l'stop, capgiro les lletres i llegeixo: "pots". Continuo endavant feliç de trobar el missatge ocult, de jugar. Ho diu ben clar: pots. Doncs si pots, fes-ho. Per què t'atures?. Pots. Gràcies a la bondat dels idiomes m'assabento d'una altra veritat. Pots. Si vas d'esma i només veus l'stop t'atures. Però si inverteixes les lletres, si camines en una altra direcció, pots. És una manera de distreure el camí del vianant, ociós o apressat, és igual. La instantània de l'ull desenfocat m'ofereix la clau per viure a la ciutat imaginada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada