turistes sense fronteres

plaça sant jaume

Posar-se un nas de pallasso sempre atorga una certa impunitat, és com un altaveu que en aparença només busca la rialla i que, per tant, no ha d'inquietar-nos, més enllà que ensenyar les dents amb la rialla és una forma primària de comunicar les inofensives intencions que ens han portat a la paròdia. És com la mà franca i desarmada de l'encaixada. Aquest pallasso, equidistant dels dos poders de la plaça de Sant Jaume, reivindica el paper preponderant d'aquesta raça superior que són els turistes. I encara més, vol per als hostalers de la ciutat el màxim poder, ja que són ells els intermediaris de la divisa, els creadors d'aquesta riquesa festiva. Tot són bromes, i les bromes sovint porten aigua.