enyor de mamil·la

carrer montseny

Algú ha penjat en una finestra a ran de carrer aquest xumet, probablement caigut dels llavis d'algun infant maldestre que anava badant o que trobava que el cautxú ja havia perdut la textura que el relaxava, i que el feia oblidar la mamil·la materna. Un xumet d'ús públic potser no sigui molt higiènic, però tots sentim, en un moment o altre del nostre camí, la fiblada enyorada de la sina perduda. Quantes hores xumant sense ànim alimentari, només pel desig d'apaivagar tantes angoixes inconcretes. Aquest xumet, recuperat de terra i tendrament lligat a la barana d'una finestra, ens demostra que algú ha pensat en la seva utilitat col·lectiva, perquè segur que cap mare el recuperaria per al seu infantó, ple de bactèries urbanes. Ni parlar-ne. Però en canvi algun vianant de llavis orfes potser hi pugui trobar un momentani consol i recuperar aquell moment de màxima felicitat, quan el fil umbilical és substituït pel pit matern, sempre generós i incondicional.