tot és de tots

carrer muntaner

"Això és de tots", ens diu l'anònim grafiter que embruta la façana d'un edifici burgès del carrer Muntaner, per damunt de la Via Augusta. De qui és el què?. La cal·ligrafia és prima, d'una timidesa d'indignació escassa. Potser l'artista és el fill de l'amo de la finca i el "tots" es refereix als hereus impacients. Potser és un anarquista incipient de casa bona, un àcrata en pràctiques que, engrescat pels darrers aldarulls "d'indignació", ha decidit sortir de l'armari. Però el què és de tots?. El carrer que ell fa seu i l'embruta?, l'edifici que té un propietari inscrit al registre?. No sé sap... Això és de tots, potser que entre tots ho cuidem. Escriure obvietats a la paret és un acte de rebequeria infantil. Per transgredir cal esmolar l'eina de la imaginació, aquella que reclamava el poder. "Això és de tots", ens diuen els banquers quan ens ensenyen la factura del deute.